dimarts, 22 de setembre del 2015

Ara mateix


Com quan et tornen les olors perdudes de la infantesa, els sorolls agradables que feia temps que no sentia. Aquell sabor a dolç, el tacte suau.

Tot retorna i en un format diferent, com ha de ser...

Però tanco els ulls per escoltar, em tapo les orelles per mirar, premo la boca per tocar amb les mans i deixo les mans darrera per assaborir amb la boca.

Deixo passar "l'ara" per convertir-se en "record" i no deixo entrar el "demà", aquest "demà" que fa por, que molesta, que no el vull saber...dubtós.

Però "l'ara" és real...potser és llunyà, però sincer. Arriscat, però molt proper, més proper que d'altres "aras".

i "l'ara" l'estic gaudint, per que cada paraula i cada mot em retorna en forma de sensació, cada figura virtual no deixa de ser un desig amagat.

Deixant-me seduir, jugant a ser lliure, omplint l'ànima un xic i...dibuixant un somriure de colors amb la magia de la  imaginació i d'un mirall.


PEP



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada