Para tí mi amor

No hay un camino, hay muchos.
No brilla el sol, es oscuro.
Tengo que atravesar el muro,
para encontrar mi futuro.

87, veo la luz,
veo el camino
el principio del amor
el principio de nuestro destino.

95, más que amiga;
amante, mujer;
mi mejor confidente,
algo empieza a florecer.

98, esto es el amor
en su máxima expresión,
un ser entre los dos,
lloro de emoción.

2001 me rindo a tus pies,
dulce madre.
Capaz de arrancar dentro de ti
una pequeña vida, vuelvo a ser padre.

No puedo expresar con palabras
lo mucho que significas para mí,
que te quiero con locura,
que no puedo vivir sin ti.

Y en este momento, amiga mía,
echo una mirada hacia atrás,
y te doy gracias con esta poesía.

Y no voy a ser yo quien hable de ti, sino ellos:

Amiga
Amable
Responsable
Ordenada
Noble

Juiciosa
Optimista
Emotiva
Leal


PEP

Cens electoral, eleccions al parlament de Catalunya

La setmana pasada vam rebre a casa quatre cartes de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Aquesta feia referència a un canvi en el col·legi electoral, més a prop que l’últim cop. Bé això no té res d’extraordinari, si no fos per que dues d’aquelles cartes, anaven dirigides als meus fills, un de 8 anys i l’altre de 5 anys. Això anava signat pel propi alcalde de la ciutat, el Sr. Joan Ignaci Elena, que tinc la lleugera suposició que no se las a llegit, bé ni aquestes ni cap altre dels vilanovins.

L’alcalde a tingut un error, el Servei d’Informàtica i Telecomunicacions també i el Servei d’Estadístiques també. A tothom se li a passat.

El divendres vam rebre en lloc de 4 cartes, vam rebre dues, i a què no sabeu per a qui?. Molt bé pels meus dos fills, veig que sou més aguts que a l’ajuntament de Vilanova.

Vaig pensar que seria una rectificació de l’error anterior i vaig obrir les cartes i vaig començar a llegir.

“Benvolgut/uda ciutadà/ana,

Amb la intenció de facilitar-li el dret al vot, el passat dia 19 d’octubre l’ajuntament li va fer arribar una carta en la qual li comunicava un canvi d’ubicació del seu col·legi electoral. L’informem que vostè va rebre equivocadament aquesta carta per un error informàtic en el procés d’enviament.
- Bufff!!!, vaig pensar!!, amb això no sabia si els meus fills tenien que anar a votar a l’últim col·legi electoral a on ho vam fer (en cap lloc, per cert) o que reconeixien que eren menors d’edat per anar a votar. Bé seguiré amb la carta a veure si o poc esbrinar.
En aquests dies vostè haurà rebut la targeta censal on l’Institut Nacional d’Estadística l’informa a on ha d’anar a votar. En cas contrari, no dubti adreçar-se a l’Ajuntament per conèixer l’estat de la seva inscripció al cens electoral.

Lamentem les molèsties que l’esmenada carta li hagi pogut ocasionar i restem a la seva disposició per a qualsevol dubte que li pugui sorgir.

Atentament,

El Servei d’Informàtica i Telecomunicacions

El Servei d’Estadística."
O sigui que quan els meus fills rebin la targeta censal ja podré estar més tranquil. O no!!!

De moment ja sé qui són els culpables, els que signen la carta. Però el que no sé, es si s’han assabentat de l’error o han escrit la carta per que si.

La segona pregunta que se’m planteja, és saber si aquest error beneficia a algú. M’explico. El fet que hi hagi gent censada i que al final no voti, Pot arribar a beneficiar a algun partit polític?

PEP

República independent de casa teva

Un centenar de joves varen entrar a l’Ikea de l’Hospitalet de Llobregat per un habitatge digne. La protesta va ser molt pintoresca, ja que només van estirar-se als llits de la planta de dormitoris de la botiga, alguns es van posar els pijames i es van fer alguna guerra de coixins.

Tot va ser molt pacífic i sense cap tipus de danys. La plataforma “Assemblea popular per la vivenda digne la va encertar amb la seva protesta. De fet no tenien res contra Ikea, ja que com ells mateixos deien no es queixen dels preus dels mobles de la botiga, que d’altre banda son prou econòmics, sinó que un cop comprats, on els col·loquen.

¿A què tenien por els representants del govern quan van desconvocar la cimera de ministres de vivenda de la unió europea? Si aquests manifestants nomes protesten d’aquesta manera i el petits grups que s’aprofiten de manifestacions pacífiques per fer actes de vandalisme estaven perfectament controlats. ¿Segur que era per això, o es que hi ha algun motiu que se’ns amaga?

Sigui com sigui, el que si que tenen raó de protestar es pel fet que no es pugui accedir a cap vivenda digne per cap jove. Ja n’hi ha prou d’especular!!! ¿Quants blocs de pisos s’han fet i en la primera fase hi ha hagut algú que a comprat la meitat dels pisos i el constructor a pogut fer net amb el banc i així les següents fases a disparat els preus?, Ja n’hi ha prou!!! Els que tenen diners compren i venen i es fan més rics i els que no poden compren amb una hipoteca a 50 anys i es comprometen amb el banc per tota la vida. Jo no estic en desacord en que els rics es facin més rics, però na a costa dels més desfavorits, que no comprin pisos per desprès revendre’ls a preus astronòmics. Que algú ho aturi!!!

L’any 98 el metre quadrat a Barcelona era de 1500 € i costaven, 90 m2, 770 €/mes. Ara el mateix pis de 90 m2 val 4000 € el m2 i al mes s’ha de pagar 2000 €. Com es pot explicar si a l’any 98 els tipus d’interès eren al voltant d’un 7 € i al 2005 d’un 3.7 %.

No només costa trobar pis assequible, sinó que el que ja el té està ofegat pels bancs i els tipus d’interès, que si un dia li dona per posar-se pels núvols, més d’un ens quedarem amb família i al carrer.

PEP

Osteonecrosis i bàsquet

L’altre dia vaig sentir tot un seguit de sensacions que ja tenia totalment oblidades.

Jo, he jugat a bàsquet des de sempre, i, com a tot jugador de qualsevol esport, el que li agrada és jugar. Desprès de 23 anys jugant se’m va detectar una “osteonecrosis en el cap del fèmur”. Que vol dir això? Doncs, bàsicament, la mort d’aquest os, al deixar d’haver un reg continu; Ja em podia oblidar totalment de fer el que més m’agradava fer en aquesta vida, entrenar, suar, fer pre-temporades, jugar partits, etc. L’única esperança que em quedava era canviar la cadera per una pròtesi, però era massa jove (28 anys) per sotmetrem a aquesta operació, ja que la que tinc em pot durar perfectament fins als 50, si no faig gaire el brètol.

Vaig fer d’entrenador en algun equip, i encara que realment estava dins del mateix mon que sempre he estat i vaig tornar a tenir bones vibracions, no era el mateix que ser el protagonista en primera persona i dependre del teu esforç físic.

Ara tinc 38 anys i l’únic que em queda es baixar amb els meus fills a jugar una mica a la cistella i ensenyar-los el que he après durant molts anys.

Però vet aquí que l’altre dia em vaig trobar amb un parell d’amics que també ho han deixat, encara que per circumstàncies diferents a les meves. Ens varem posar a fer uns “tirillus” i van veure uns jovenets en un altre cistella que també jugaven. I una cosa va portar a l’altre i de sobte estàvem demant-los partit, es va juntar amb nosaltres un altre noi que també s’apropave als 40. I VAM COMENÇAR A JUGAR!!!!.

Déu meu, com vaig gaudir, aquells “nanus” feien el que podien, però nosaltres érem tan superiors, que ni las oloraven. Ja ho tenia totalment oblidat, triples, cistelles impossibles assistències, etc.

Al dia següent estava totalment destrossat, però si tinc l’oportunitat ho tornaré a fer.

I com diu un refrany castellà “QUE ME QUITEN LO BAILAO”.

PEP

Rèquiem per un planeta

No, No m’he equivocat faig un rèquiem (missa de difunts) per plutó. Ja no és un planeta, és un NAN. La unió internacional d’astronomia, el va relegar el passat mes d’agost a la categoria de nan, ja que no compleix els requisits per a considerar-lo planeta, sempre m’havien dit que la mida no importa. Deu ni do!!!! La de tinta que s’ha vessat escrivint sobre plutó. Què faran ara els astròlegs que depenen dels planetes per fer les seves prediccions? Ara els hi faltarà un!!!.
Ja va néixer amb mala lluna, pels voltants de 1930 (de fet el satèl·lit que gira al seu voltant, és un tant estrany); Tenia una sèrie de característiques que la feien diferents als altres planetes. De moment és el més petit de tots, és l’únic que encara no a arribat cap nau, té un satèl·lit, Caronte, que està molt a prop de plutó i sempre presenta la mateixa cara, té una òrbita excèntrica que triga 249 anys a donar la volta al sol (la paradoxa està que, gràcies a l’òrbita tan estranya que té, durant 20 anys està més a prop del sol que Neptú). Amb aquesta carta de presentació no podia anar gaire lluny, encara que ha durat.76 anys.

Per cert vaig guanyar una partida al trivial, en l’últim segon, gràcies a aquesta pregunta:
“Planeta del sistema solar, que en promedio, más dista del sol”, i la meva resposta va ser PLUTÓ!!!, senyores i senyors aquest planeta em va fer guanyar una renyida partida del trivial, ara el meu contrincant, de fa uns anys, em pot impugnar la partida.

PEP

El Cavaller Aznar contra l’Islam

Un altre cop el Cavaller Aznar en una creuada impossible contra l’Islam. NO ES POT ESTAR CALLAT!!!; i darrera seu tot el seu seguici, que estan esperant qualsevol discurs d’aquest per agafar la llança, la espasa, les fletxes de la seva boca i llençar contra, en aquest cas, el govern de l’estat, però que, al final, i de retruc, també esquitxarà a Catalunya.

El Cavaller Aznar va dir a Washington, amb el seu anglès “bananero”, i fen sempre la pilota al “Sheriff” George Bush, “mai no he sentit cap musulmà que demani perdó per haver conquerit Espanya i haver-s’hi quedat vuit segles” i també, “Aquesta aliança és absolutament impossible; els EUA o la UE han d’estar en una aliança amb el règim dels aiatol·làs iranians?”, dues de les moltes frases cèlebres que va dir.

Però aquest home només té actituds agressives contra tothom, menys contra els seus “colegues” americans. Des de que es va posicionar a favor de la invasió d’Iraq, i des de que intenta justificar l’11-M, no hi ha qui l’aguanti. A anat en contra de tothom, inclús de tota la societat que demanava que no entréssim en conflicte; I ara torna a carregar i essent valedor d’un hipotètic conflicte entre l’Islam i l’occident.

PEP

El pregó de la Mercè

Aquest dia va haver una pregonera, Elvira Lindo, i va haver un sol de pregó, però resulta que va haver més d’una lectura sobre aquests fets.
En citaré només que dues, les que habitualment llegeixo, las de “El Periódico” i las de “l’Avuí”; A banda deixaré les opinions més, diguem-ne, espanyolistes, com les de la cadena “Cope” o altres diaris de l’altre banda de la franja.
Mentre que “El Periódico” critica la postura del tinent alcalde d’ERC, Jordi Portabella, “l’Avuí” lamenta el de l’ex-alcalde de la ciutat, Joan Clos.
De fet, cap postura va ajudar a la pregonera Elvira Lindo, que en cap cas va en contra de Catalunya, però, que la postura frívola del socialista Joan Clos, a fet, d’aquesta dona, una espanyolista fatxa per algun sector de la societat catalana i la postura d’en Jordi Portabella a alimentat la insaciable gana que te la prensa de Madrid per menjar-se a Catalunya.
“El Periódico”, i la seva editorial, ha estat a favor dels postulat dels socialistes, i per l’altre banda, “l’Avuí” a favor dels republicans; Això no és cap novetat, el que pasa es que tal i com van les coses, fora millor que estesi’m units i no donem peu a més columnes de diaris, ni més veus a segons quines ràdios.

PEP

El pitjor concurs d'esmaixades!!!

A acabat el concurs d’esmaixades d’aquest any. DECEBEDOR!!!!.Es el pitjor dels que he vist mai, y crec, que m’he perdut molt pocs. Els menys originals, els menys espectaculars, etc. No se si la lliga ACB està a la alçada d’uns campions del món de bàsquet. S’ha de reconèixer que de un temps ençà el bàsquet europeu s’està acostant a l’americà, però a nivell de concursos seguim estan a milers d’anys llum. Si que l’esmaixada que ha guanyat de Pietrus es original, però en el moment que la pilota li bota bé, ja no hi ha dificultat per a algú com ell. A on son les pilotes incendiades, les esmaixades quasi impossibles des del tir lliure, intentar destrossar la cistella, agafar la pilota amb el canell i enfonsar la cistella de la manera més bèstia possible, etc. No m’ha agradat gens!!!

PEP

El meu primer bloc

Hola, em dic Josep Ventura i aquest és el meu primer bloc. No sé si hi haurà algú que li interessi les meves opinions, però aniré publicant alguns articles personals de tant en tant.

PEP